Vés al contingut

Rio Grande do Norte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRio Grande do Norte
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
HimneHimne de Rio Grande do Norte (3 desembre 1957) Modifica el valor a Wikidata
EpònimPotenji Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 42′ S, 36° 30′ O / 5.7°S,36.5°O / -5.7; -36.5
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
CapitalNatal Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.507.003 (2017) Modifica el valor a Wikidata (65,79 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície53.306,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud142 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1891 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiugabinet del governador de l'estat de Rio Grande do Norte Modifica el valor a Wikidata
• Governor of Rio Grande do Norte (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataFátima Bezerra (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Legislativa de Rio Grande do Norte Circumscripció: 0, (Escó: 24) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BR-RN Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrn.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Rio Grande do Norte és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est del país. Limita al nord i a l'est amb l'oceà Atlàntic, al sud amb Paraíba i a l'oest amb Ceará.[1]

Ocupa una superfície de 53.306,8 km². Les ciutats més poblades són: Natal (la capital estatal), Mossoró, Parnamirim i Ceará-Mirim. Més del 80% del territori presenta una altitud menor als 300 m. És conegut per les seves platges, la seva bellesa natural i per la seva ubicació geogràfica (l'estat més proper d'Europa), i té l'IDH més alt a la regió nord-est.

Història

[modifica]

Amb la distribució de les capitanies hereditàries, Rio Grande és donada pel rei Joan III de Portugal a João de Barros el 1535.[2] La colonització fracasa i els francesos, que trafiquen amb el pau-brasil, passen a dominar la zona fins a 1598, quan els portuguesos, encapçalats per Manuel de Mascarenhas Homem i Jerónimo de Albuquerque, iniciaren la construcció dels Fort dels Reis Mags, per garantir la possessió de la terra.[3][4]

El domini portuguès durà fins al 1633, quan el fort caigué en poder dels neerlandesos. Rio Grande do Norte va passar a formar part de Nova Holanda, fins que els neerlandesos van ser expulsats el 1654.[5] El 1701, després d'haver estat dirigida pel govern de Bahia, Rio Grande do Norte va passar al control de Pernambuco.[1]

El 1817, la capitania es va adherir a la Revolució de Pernambuco, instal·lant a la ciutat de Natal un govern provisional.[6] Amb el fracàs de la rebel·lió, es va adherir a l'Imperi i es va convertir en província el 1822. El 1889, amb la República, es transforma en Estat.

Geografia

[modifica]

Els principals rius de l'estat són els següents: Mossoró, Apodi, Assua, Piranhas, Potengi, Trairi, Jundiaí, Jacuí i Seridó Curimataú.

El clima és tropical a la costa i semiàrides a l'interior (l'interior). Almenys durant 9 mesos de l'any en aquesta àrea no es registren pluges i la temperatura pot arribar a 33 °C a la ciutat de Nova Currais. A vegades, la sequera pot durar diversos mesos.[7]

Per la seva ubicació geogràfica i les condicions climatològiques, l'estat és peça important de l' Agència Espacial Brasilera, que hi va construir el primer del seus dos centres de llançament a la rodalia de la ciutat de Natal el 1965, el Centre de Llançament de Barreira do Inferno, que ha realitzat la major part de la posada en marxa dels mil coets, principalment de recerca meteorològica.[8]

Economia

[modifica]

L'economia de l'estat està en forta expansió. En l'extracció mineral, la producció és principalment de petroli (segon major productor del país i major productor en terra) i sal marina (major productor del país). En el sector agropecuari, es destaca la creació de gamba, la fruticultura irrigada (pinya, banana, meló i coco, entre altres) i la tradicional ramaderia.[9] En la indústria, són rellevants el parc tèxtil i les instal·lacions de refinament de petroli i gas natural, de Petrobras.[10]

Turisme

[modifica]
Platja de Genipabú.

El turisme és més destacat en el litoral de l'estat, en les ciutats de Natal, Extremoz (on està el districte de Genipabu), São Miguel do Gostoso i Touros o la Praia de Pipa.[11][12]

Política

[modifica]
El Palau Potengi, actual Pinacoteca de l'Estat de Rio Grande do Norte, va ser inaugurat el 1873 i va ser la seu del govern estatal entre 1902 i 1995.[13]
Palau José Augusto, seu de l'Assemblea Legislativa de Rio Grande do Norte.

Rio Grande do Norte és un estat de la federació, governat per tres poders, el poder executiu, el legislatiu i el judicial. Al llarg de la seva història, l'estat ha tingut dotze constitucions.[14] L'actual constitució estatal va ser promulgada el 3 d'octubre de 1989, i després alterada per posteriors esmenes constitucionals.[15][16] Els símbols oficials de l'estat són la bandera, l'escut i l'himne.[15]

La seu del govern de Rio Grande do Norte és el Palau de Despatxos de Lagoa Nova. Es troba al Centre Administratiu de l'Estat,[17] junt amb algunes secretaries estatals i altres òrgans de les administracions directa i indirecta.[18][19] El governador de l'estat representa el poder executiu i és assistit pels seus secretaris, nomenats lliurement per ell.[15] En el Palau José Augusto hi ha l'Assemblea Legislativa de Rio Grande do Norte,[20] la seu del poder legislatiu de l'estat des de 1983, monocameral i formada per 24 diputats estatals.[15] En el Congrés Nacional, la representació de Rio Grande do Norte és de tres senadors i de vuit diputat federals.[21]

El poder judicial, per la seva banda, té com a màxima instància el Tribunal de Justícia de Rio Grande do Norte (TJRN), compost per quinze desembargadors.[15] Les representacions d'aquest poder s'estenen pel territori estatal a través d'unitats anomenades comarques, dividides en tres nivells: inicial, intermèdia i final.[22] Segons el Tribunal Superior Electoral (TSE), a Rio Grande do Norte hi havia 2.439.327 de persones censades a finals de 2020 (1,671% del total de Brasil), distribuïts en 69 zones electoreals.[23]

Subdivisions

[modifica]

Administrativament, Rio Grande do Norte està dividit en 167 municipis,[24] sent la tretzena unitat deferativa amb major nombre de municipis. El més recent és Jundiá, creat per la llei estatal 6985, del 9 de gener de 1997, que es va independitzar de Várzea, i es va instaurar l'1 de gener de 2001.[25]

Els municipis, a la vegada, són agrupats en onze regions geogràfiques immediates, incloses en tres regions geogràfiques intermèdies, segons la nova divisió de l'IBGE vigent des del 2017. Les regions intermèdies són: Natal (formada per les regions immediates de Canguaretama, João Câmara, Natal, Santa Cruz, Santo Antônio-Passa e Fica-Nova Cruz i São Paulo do Potengi), Caicó (regions immediates de Caicó i Currais Novos) i Mossoró (Assu, Mossoró i Pau dos Ferros).[26]

Fins aleshores, en l'anterior divisió, els municipis s'agrupaven en quatre mesoregions (Agreste, Central, Leste Potiguar i Oeste) i dinou microregions (Angicos, Agreste Potiguar, Baixa Verde, Borborema Potiguar, Chapada do Apodi, Litoral Nordeste, Litoral Sul, Macaíba, Macau, Médio Oeste, Mossoró, Natal, Pau dos Ferros, Seridó Ocidental, Seridó Oriental, Serra de São Miguel, Serra de Santana, Umarizal i Vale do Açu).[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rio Grande do Norte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Malheiros Dias, Carlos. «O Regímen Feudal das Donatárias: anteriormente à instituíção do Govêrno Geral (1534 — 1549): As Capitanias Setentrionais». A: A Idade Média Brasileira: A Colonização ( PDF) (en portuguès). III. Porto: Litografia Nacional, 1924, p. 252-257 (História da Colonização Portuguesa do Brasil).  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  3. ↑ Aurélio, Daniel Rodrigues. A extraordinária história do Brasil - Vol. 1 (en portuguès brasiler). Universo dos Livros Editora, 2010, p. 41. ISBN 978-85-7930-100-1.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  4. ↑ de Senna Bittencourt, Armando; Gomes Loureiro, Marcello José; Paranhos Restier Junior, Renato Jorge «Jerônimo de Albuquerque e o comando da força naval contra os franceses no Maranhão» (en portuguès). Revista Navigator, vol. 7, núm. 13, 2011. Arxivat de l'original el 2016-04-18 [Consulta: 23 setembre 2024].  PDF
  5. ↑ «O Governo Holandês no RN» (en portuguès brasiler). Cadernos Especiais - História do RN. Tribuna do Norte. Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 23 setembre 2024].
  6. ↑ Trindade, Sérgio. «O Rio Grande do Norte e a Revolução de 1817» (en anglès), 14-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-19. [Consulta: 23 setembre 2024].
  7. ↑ «Horários & Clim» (en portuguès brasiler). BrasilRN. Arxivat de l'original el 215-02-14. [Consulta: 23 setembre 2024].
  8. ↑ «Centro De Lançamento Da Barreira Do Iinferno». Arxivat de l'original el 2013-09-04. [Consulta: 1r octubre 2015].
  9. ↑ Barreto Filho, Boanerges De Freitas «O setor agropecuário no Rio Grande do Norte». Revista de Geografia, 38, 4, 24-11-2021, pàg. 38. Arxivat de l'original el 2022-01-29. DOI: 10.51359/2238-6211.2021.250734. ISSN: 0104-5490 [Consulta: 23 setembre 2024].
  10. ↑ «PERFIL DO RIO GRANDE DO NORTE» ( PDF) (en portuguès brasiler). Secretaria de Estado do Planejamento e das Finanças, 2014. Arxivat de l'original el 2017-05-31. [Consulta: 17 juliol 2013].
  11. ↑ «Rio Grande do Norte: Natal, Pipa e São Miguel do Gostoso» (en portuguès brasiler). Leroy Viagens, 20-01-2021. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 23 setembre 2024].
  12. ↑ «Natal, Pipa e Genipabu: Como fazer o roteiro?» (en portuguès brasiler). Foco Turismo, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 23 setembre 2024].
  13. ↑ «Pinacoteca», 25-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 11 setembre 2024].
  14. ↑ «Constituições», 16-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 11 setembre 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «Constituição do Estado do Rio Grande do Norte», 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-01. [Consulta: 11 setembre 2024].
  16. ↑ «Legislação - Leis - Emendas Constitucionais», 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 11 setembre 2024].
  17. ↑ «Sead promove roda de conversa sobre “A História do Centro Administrativo”», 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-03. [Consulta: 11 setembre 2024].
  18. ↑ «Administração Direta», 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: 11 setembre 2024].
  19. ↑ «Administração Indireta», 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: 11 setembre 2024].
  20. ↑ «História», 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-01. [Consulta: 11 setembre 2024].
  21. ↑ «Número de deputados pode aumentar nas próximas eleições», 22-08-2011. Arxivat de l'original el 2011-05-22.
  22. ↑ «LEI COMPLEMENTAR Nº 643, DE 21 DE DEZEMBRO DE 2018», 18-09-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 11 setembre 2024].
  23. ↑ Tribunal Superior Eleitoral (TSE). «Eleições / Estatísticas / Consulta Quantitativo», 05-06-2013. Arxivat de l'original el 2014-04-09. [Consulta: 11 setembre 2024].
  24. ↑ «RIO GRANDE DO NORTE». IBGE Estados, 21-04-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-22.
  25. ↑ «História». Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, 15-02-2015. Arxivat de l'original el 2023-01-01. [Consulta: 12 setembre 2024].
  26. ↑ «Base de dados por municípios das Regiões Geográficas Imediatas e Intermediárias do Brasil». Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, 21-10-2017. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 12 setembre 2024].
  27. ↑ «Divisão regional do Brasil em mesorregiões e microrregiões geográficas». Biblioteca IBGE, 1, 1990. Arxivat de l'original el 2017-09-25 [Consulta: 21 octubre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Rio Grande do Norte - Lloc web oficial (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rio_Grande_do_Norte&oldid=34049326»